Publicat per

REFLEXIÓ SOBRE LA GAMIFICACIÓ EN EL PERIODISME
Publicat perEva Gállego
Visibilitat: Públic - Data de publicació - 1 comentari a REFLEXIÓ SOBRE LA GAMIFICACIÓ EN EL PERIODISME
El periodisme s’enfronta al repte de captar i mantenir l’atenció d’una audiència cada vegada més exigent. És per això que la integració de la gamificació en l’àmbit periodístic presenta un pont entre l’actualitat informativa i els ciutadans. Si utilitzem elements lúdics i immersius, el periodisme pot transformar notícies complexes en experiències interactives i comprensibles. Així doncs, aconseguim involucrar i motivar l’audiència fomentant la comprensió de problemàtiques socials i promovent la participació activa.
Resumint, la gamificació en el periodisme ens aporta, a grans trets, un seguit de beneficis: atreure l’atenció del públic; facilitar l’aprenentatge i crear una connexió emocional amb l’audiència.
La coherència narrativa en la gamificació implica construir una trama que connecti els elements del joc amb l’essència de la informació que es vol transmetre. És a dir, el joc no ha de ser un distractor, sinó un canal que ajudi a comprendre més profundament els fets. Per tan, cal integrar els elements lúdics amb la narrativa periodística planificant-ho acuradament.
Debatcontributions 1el REFLEXIÓ SOBRE LA GAMIFICACIÓ EN EL PERIODISME
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bon dia,
Gràcies per la reflexió. No obstant, com que és un debat interessantíssim, vull aportar el meu punt de vista.
Tal i com molt bé exposes, la innovació narrativa en l’àmbit del periodisme per captar l’atenció de la ciutadania és imprescindible, ja que vivim immersos en un moment de sobreinformació i on l’actitud d’escolta està en crisi, tal i com diuen Catalina Gayà i David Vidal a Noves formes narratives, storytelling i periodisme. A més, com també diu Eva Domínguez a Periodismo immersivo. La influencia de la realidad virtual y del videojuego en los contenidos informativos, el periodisme ha d’evolucionar d’acord amb la societat, tal i com ha fet al llarg de la seva història.
Tanmateix, com que estem immersos en un moment d’inflexió a molts nivells i, conseqüentment, en un moment de moltíssimes incerteses, aquestes incerteses em plantegen certes reflexions que vull compartir.
En primer lloc, crec que els elements de gamificació són interessantíssims per tot el que has mencionat. No obstant, en aquells jocs on es recreen situacions fictícies (tot i que a partir d’una prèvia investigació exhaustiva i a partir de fonts fiables i contrastades) per provocar l’emoció i l’acció de l’audiència, fins a quin punt seran considerats elements periodístics?
En segon lloc, tal i com plantegen Jorge Cruz, Patricio Cevallos, Verónica Yépez-Reyes de la Universidad Católica del Ecuador a Desafíos del periodismo immersivo, fins a quin punt, en el context actual i amb la voluntat de captar l’atenció, amb la introducció d’elements gamificats i immersius en la narrativa periodístia es prioritza l’espectacularització versus “el fi ulterior de la notícia”? Això, si no es fa amb molta cura, pot comportar entrar en la dinàmica del clickbait, pràctica que fomenta la desinformació.
Per aquest motiu, crec que és molt interessant experimentar amb noves narratives sempre que formin part d’una narrativa transmèdia més àmplia, on el mateix element gamificador encoratgi l’espectador a seguir-se informant del tema sobre el que s’està informant. Per aquest motiu, calen que els elements de joc compleixin amb els elements imprescindibles que ha de tenir qualsevol narrativa transmèdia, segons Juan Manuel García Campos a Introducció al periodisme multimèdia: ha de ser difusible, continu i serial, ha d’incloure diferents punts de vista, immersiu i, sobretot (el “sobretot l’afegeixo jo), ha de ser perforable, que generi curiositat.
Paral·lelament, potser perquè soc una mica nostàlgica del món analògic, potser perquè soc una lectora empedreïda, crec que el periodisme no pot perdre la narrativa escrita, la literatura en el seu ofici. I, no només ha de vetllar perquè no es perdi, sinó que hauria de ser un granet més en la suma d’esforços de tota la societat per tornar a posar la lectura al centre de la vida de les persones. Per tant, voldria afegir un objectiu més al periodisme multimèdia, que és el foment i la recuperació de l’hàbit lector de la societat.
Espero els vostres comentaris en aquest debat que, personalment, trobo interessantíssim i imprescindible!
Gràcies
Roser Mora